http://www.open.cat/ http://www.open.cat/img/contingut/logo.png ca http://www.open.cat/article/ca/1286/lenergia-eolica-assignatura-pendent-al-rossello-i-a-lemporda http://www.open.cat/article/ca/1286/lenergia-eolica-assignatura-pendent-al-rossello-i-a-lemporda#comentaris Fri, 18 May 2012 22:30:00 +0200 http://www.open.cat/article/ca/1286/lenergia-eolica-assignatura-pendent-al-rossello-i-a-lemporda
Les indecisions franco-espanyoles amb rerefons de crisi condicionen el mapa eòlic eurocatalà, que pot constituir un pol visible a nivell europeu. En una evolució lenta, al Rosselló, als parcs capdavanters d'Òpol i Perellós i Rivesaltes, que sumen 14 aerogeneradors i 18,5 megavatts, funcionen des de 2003. Després, una Zona de Desenvolupament Eòlic (ZDE) de 164 hectàrees al terme municipal de Forques, aprovada el desembre de 2009 per la Comunitat de municipis dels Aspres, van ser rebutjada el desembre de 2010 per la Direcció Regional de la Indústria. Però diversos exemples indiquen una possible recuperació, sobretot en relació amb el departament de l'Auda, al Llenguadoc francès. Concretament, el projecte d'Ecoparc Català, que la Comunitat de municipis de Perpinyà Mediterrània vol inaugurar el 2014 a la part alta dels municipis de Baixàs, Calce, Pesillà de la ribera i Vilanova de la Ribera, s'incorporen a una oferta de futur. La implementació d'aquest centre de referència, amb 35 aeromotors que generaran 96 megavats, s'ha encarregat a EDF Energies Noves, a través de l'empresa «Parc d'energies renovables català», amb seu a Courbevoie, a la regió de París. Aquest projecte s'acull en una ZDE validada per l'Estat en el marc general del "Grenelle" mediambiental impulsat el 2007 pel ministeri de l'Ecologia. A nivell de les tramitacions legals, el 16 de maig de 2012, el tribunal administratiu de Montpeller ha desestimat l'entitat «Força Real Associació per a la Conservació i l'Ordenació de la Zona», que havia reclamat, el 10 d'abril, la suspensió de les quatre autoritzacions necessàries, validades el 29 de març de 2012 pel prefecte del territori. Anteriorment, aquest Ecoparc ha superat les adversitats de Météo France, l'Aviació Civil i l'Institut National de l'Origen i la Qualitat (INAO), aquest al·legant danys a les vinyes properes, mentre que la Cambra Agrícola del Rosselló va comunicar un avís favorable el 2011. Més enllà dels turpituds vinculades als grans projectes, l'adveniment d'aquesta zona, amb un pressupost de 100 milions d'euros, té importància al Rosselló, on s'està recercant una autonomia energètica garantida per la força del sol i dels dos vents majors, la marinada i la tramuntana.

Objectiu de 101,35 megavats per a l'Alt Empordà

Amb alta exposició a la tramuntana, l'Alt Empordà, veí d'un Rosselló amb vents idèntics, és l'única comarca de la província de Girona escollida com a Zona de Desenvolupament Prioritari eòlic (ZDP). Un parc eòlic, pioner a Espanya, hi va funcionat de 1984 a 1992 al municipi de Garriguella, però les realitzacions triguen a aparèixer: l'Alt Empordà és així a l'espera de quatre projectes autoritzats el 2006 per la Generalitat de Catalunya, amb la previsió d'una producció de 3500 MW el 2015 per a la Catalunya autònoma. Es tracta de l'imponent parc eòlic de La Jonquera, equipat amb 17 molins i una producció de 49,5 megavats, del «Parc Molinars» de Colera, amb 13 generadors i 26 megavats, del « Parc Tramuntana» de Portbou, amb 17 eòliques i potència de 21,25 MW, així com del « Parc Banys de la Mercè» de Capmany, dotat de tres aparells per a 4,60 MW. A aquest conjunt de 101,35 MW se sumen les centrals projectades als municipis de Darnius, Agullana, Cantallops, Espolla, Masarac i Sant Climent Sescebes, situats, com els primers, a proximitat o en el mateix massís de l'Albera. Aquest apartat del Pla governamental de l'energia 2006-2015, que exclou les realitzacions inferiors a 5 aeromotors i a 10 MW, ha generat desconfiança entre nombrosos alcaldes i suscitat l'oposició del col·lectiu Salvem l'Empordà, de la Plataforma Cívica Antimolins de Portbou, de la Institució Altempordanesa per a l'Estudi i la Defensa de la Naturalesa (Iaden) i de l'Associació Respectem l'Albera. Figura en el Mapa eòlic de Catalunya, aprovat per la Generalitat a començaments de 2010, suspès a conseqüència de l'alternança política del novembre i aturat pel Tribunal de Justícia de Catalunya el febrer de 2011.

La determinació pública, superior al Sud

Les moltes tergiversacions de l'àmbit eòlic vénen acompanyades al sud per una determinació pública i una mobilització popular superiors, en el nombre i les estratègies, a les realitats de la Catalunya del Nord. Entre els actors territorials del desenvolupament energètic consten en efecte el Consell comarcal de l'Alt Empordà, posicionat com a àrbitre i força de consens, el poderós clúster econòmic promogut per l'Associació Eòlica de Catalunya (EOLICCAT) i la Mesa d'Alcaldes per a l'Energia de Catalunya. Refrenat políticament i econòmicament, el Pla de l'energia sud-català, corregit el 2011, representa 769 MW, dels quals 180 per a l'Alt Empordà, amb una ZDF que superaria la ZDE del Nord i els parcs annexos.

Les energies suaus, contra els paisatges?

Entre realisme els forassenyat, els atacs a l'entorn natural i les exigències de sostenibilitat globalitzades, el mapa eòlic de l'eix Perpinyà-Figueres és original, per tenir un l'extraordinari recurs natural format per la tramuntana. Aquesta contrarietat turística és igualada pels aerogeneradors, que els seus opositors assimilen a berrugues paisatgístiques. D'aquesta manera, el debat eòlic se situa entre el desenvolupament econòmic i la santuarització de territoris amb protocol balnerari, tot aquest conjunt indexats a l'ambivalència mediambiental que combina la necessitat d'energies netes i targes postals congelades.]]> http://www.open.cat/article/ca/1284/franca-ja-no-te-por-de-lautonomia-territorial http://www.open.cat/article/ca/1284/franca-ja-no-te-por-de-lautonomia-territorial#comentaris Mon, 14 May 2012 00:30:00 +0200 http://www.open.cat/article/ca/1284/franca-ja-no-te-por-de-lautonomia-territorial
Les relacions institucionals a l’eix Perpinyà-Girona presenten disparitats de poders de decisió, és a dir de capacitat d’acció, inherents a la història política dels territoris. Així, el marge d’iniciativa superior correspon a la Catalunya del Sud, sota administració espanyola, respecte a la Catalunya del Nord, sota administració francesa. Basant-se en aquest principi, el govern sud-català, «comunitat autònoma» com 16 altres territoris espanyols, desenvolupa l’accés a la sanitat per als immigrants sense papers i les polítiques d’ocupació. Els ajuntaments de Figueres i Banyoles dispensen formacions per a la creació d’empreses i el president català conversa amb els dirigents de la Unió Europea. Totes aquestes competències encara són impensables per a les administracions regionals i locals de la França de 2012. Tanmateix, si el concepte d’autonomia política ha evolucionat a França al llarg del segle XX, havent revestit connotacions separatistes des dels anys 1970, una atenuació s’està afirmant, gràcies a una presa de consciència dels models perifèrics a l’hexàgon. D’aquesta manera, la recomposició territorial del territori francès, en el marc de la reforma de l’estat, ha permès la introducció, l’agost de 2007, de la «Llei d’autonomia de les universitats», oficialment «Llei relativa a les llibertats i responsabilitats de les universitats». Anteriorment, el concepte d’«autonomia» es limitava a la llei del juliol de 2011 sobre el subsidi personalitzat d’autonomia.

El 2002, l’autonomia perd la connotació separatista a l'estat francès

Políticament, al si d’un microclima francès que fa del vocable «autonomie» un sinònim d’independència, aquesta evolució semàntica va ésser manifesta l’any 2002 amb el candidat a la presidència francesa Alain Madelin, per a qui «Un estat modern és un estat profundament descentralitzat que es recolza en regions dotades d’un poder autònom molt ampli». Deu anys més tard, el candidat centrista a l’elecció presidencial, François Bayrou, tornava a situar aquest tema en el punt de mira de la reforma de l’estat, en declarar que «l’empenta de les regions només pot provenir de les regions mateixes», certificant així una voluntat de desenvolupament de les llibertats territorials. Bayrou, inspirat pels estàndards europeus, va avançar que «l’autonomia d’iniciativa i de decisió és absolutament necessària». En la mateixa seqüència política hi havia Eva Joly, candidata per a Europe Ecologie-Les Verts, que es mostrava a favor de «regions autònomes».

François Hollande i l’autonomia regional

La mateixa campanya presidencial de 2012 va ésser l’ocasió d’una presa de posició històrica del candidat François Hollande, en evacuar del concepte d’autonomia les seves vessants «autonomistes», reivindicatives i marginals. En el marc preelectoral, Hollande anunciava un projecte de llei de descentralització abans de la fi del 2012, per a una millor delimitació dels poders de les col·lectivitats locals i un reposicionament de l’estat, en una «nova etapa de la descentralització». Aquesta proposta forma part del 54è dels «60 compromisos per a França» del candidat Hollande, associada a la voluntat d’una reforma de la fiscalitat local que «donaria més autonomia als municipis, als departaments i a les regions». Aquesta condició comportaria en contrapartida «una més gran responsabilitat», sense abordar, tanmateix, la competitivitat dels territoris, inscrita en els fets. Aquesta intenció descentralitzadora hauria de provenir de l’estat mitjançant un «Alt consell dels territoris», encarregat de la iniciativa d’un tal avançament, però la presa d’autonomia pertocaria als territoris. A l’eix Perpinyà-Girona, aquesta evolució implicaria un aprenentatge consecutiu a diversos segles de deresponsabilització i d’actuacions confiades a l’escala superior. Aquesta excepció francesa, única a Europa, constitueix un escull de la construcció territorial eurocatalana, perquè, fins ara, una opció determinant per a Perpinyà s’havia de presentar a Montpeller per ésser validada per París, o fins i tot directament a París, corrent el risc de distorsions i contradiccions. La «França dels territoris» present en el futur text de llei «Responsabilitat i confiança», possiblement significarà una mutació per al departament dels Pirineus Orientals i per a la regió Llenguadoc-Rosselló, la imbricació del qual planteja una problemàtica ulterior. Efectivament, la presa de poder ja operada per les regions franceses implica en llur si una miniaturització del model estatal, per mimetisme i peresa intel·lectual.]]> http://www.open.cat/article/ca/1280/per-a-leconomia-catalunya-prefereix-alemanya http://www.open.cat/article/ca/1280/per-a-leconomia-catalunya-prefereix-alemanya#comentaris Thu, 03 May 2012 23:00:00 +0200 http://www.open.cat/article/ca/1280/per-a-leconomia-catalunya-prefereix-alemanya
Poques vegades es reconeix la divergència entre els models econòmics de les àrees de Perpinyà i Girona, si bé aquesta forma un paràmetre ineludible en els intercanvis entre les dues zones. De fet, la Catalunya Sud, que tot sovint imita les polítiques culturals de França, opta per Alemanya com a model econòmic i país capdavanter d'una revifalla europea. El desig català d'un paper de lideratge assumit per aquest país va ser confirmat el 29 d'abril de 2012 pel president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, segons qui "Necessitem que Europa, amb Alemanya al capdavant, impulsi polítiques de creixement per donar esperança i confiança en el futur" . Aquestes paraules van ser completades el 2 de maig de 2012 pel seu mentor i antecessor a la presidència catalana, Jordi Pujol, per a qui França ha de constituir un contrapès, ja que l'influència alemanya en les estratègies econòmiques europees "no ha servit per millorar la situació global del país - França - i perquè ha fet renéixer els vells fantasmes de l’enfrontament". Pujol va esmentar els últims anys a través d'un "forçat tàndem" entre Nicolas Sarkozy i Angela Merkel, insinuant una incompatibilitat de models socioeconòmics. Artur Mas va ponderar-ho, en una intervenció a Barcelona de cara al President del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi: "Europa és dels pocs llocs del món que ha sabut posar l’economia al servei del benestar i de la justícia social, i no a l’inrevés". Va destacar, en un gir semblant al tarannà alemànic, "som un país europeu (...) per història, identitat i vocació (...) a base d’esforç, de creativitat, d’esperit de superació i de modernitat”. A nivell d'arrel política, Mas, dirigent del partit Convergència Democràtic de Catalunya (CDC) fundat per Jordi Pujol, formació adherent del Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i Reformadors al Parlament europeu, promou efectivament un estàndard social fonamentat en l'esforç, l'exigència i el domini d'un mateix. Des de 2010 predica un esperit de conquesta de mercats exteriors, objectivament oposat a l'esquema francès, que va perdent les senyes enfront de la competició mundial i la seva cosina d'evidència, la competitivitat, que la crisi ha fet imperiosa.

La Catalunya del Sud, econòmicament incompatible amb França?

El concepte d'esforç, absent del llenguatge oficial a França per efecte de contenció d'una crisi percebuda com a exterior, és evident amb el president català: "les polítiques d’austeritat hauran de continuar, i això no és dolent perquè són un valor en si mateixes i cal conservar-les". Aquest posicionament ideològic, que faria efecte de provocació en un context nord-català, concorda amb les declaracions pronunciades el mateix 2 de maig de 2012 per la cancellera alemanya, Angela Merkel, oposada a la la idea segons la qual "sempre cal gastar diners per assolir creixement econòmic". En aquests aspectes, la confluència dels pensaments català i alemany dominants, el primer defensant una economia més exportadora que mai, el segon com a motor de la reestructuració del model renà, tots dos esquivant la injecció directa de finances públiques en l'economia productiva, associa el liberalisme i el benestar social. Mas confirma aquest enllaç, promovent una estratègia europea que permeti "combinar el que són les polítiques d’austeritat amb polítiques de creixement”. Aquesta austeritat confessada sense embuts, sumada a un desig de dinàmica, forma un sòcol comú catalanoalemany, però també un abisme envers els enfocaments francesos. La distància que això indueix és necessàriament present entre Perpinyà i Figueres-Girona, a desgrat d'un proximitat geogràfica enganyosa.]]> http://www.open.cat/article/ca/1277/lesport-fent-territori-en-silenci http://www.open.cat/article/ca/1277/lesport-fent-territori-en-silenci#comentaris Sun, 29 Apr 2012 22:49:00 +0200 http://www.open.cat/article/ca/1277/lesport-fent-territori-en-silenci
Les iniciatives d'harmonització territorial més sorolloses no són les més concretes, fins i tot les més duradores, segons indica la discreta i sòlida progressió del club de futbol en sala Futsal Côte Vermeille (FCV), fundat el 2003 al municipi nord-català de Portvendres. Aquesta formació, al voltant de la qual gravita un centenar de jugadors, entrenadors i dirigents, entre els quals l'entrenador Juan Medina, fill de Barcelona, assegura eficaçment la presència en la Federació Catalana de Futsal, vinculada a la Federació Catalana de Futbol, ambues fundades a Barcelona. Després un recorregut progressiu del seu equip primer masculí, incorporat en la divisió «Preferent» del Campionat de Catalunya, la versió femenina del FCV va accedir a la 1a divisió de futsal femení català l'abril de 2012, en un silenci tranquil·litzador. Concretament, aquesta realització, que participa a una construcció territorial eurocatalana, es du a terme sense sol·licitar les instàncies europees, sense terminologia «transfronterera» ni cap projecció mediàtica fundada en aquest criteri. Al contrari, es tracta d'un fet d'espontaneïtat, recolzat per diversos socis institucionals i privats del Rosselló, entre els quals es troben els Ajuntaments de Portvendres i Cotlliure, al costat de diverses empreses de la zona de la marenda nord-catalana. L'FCV, que forma part també de districte nord-català de Futbol, enfronta regularment els equips de Porqueres, Banyoles, Blanes, Lloret de Mar, de les comarques gironines. Empès per un equip dirigent estable i motivat, portant una disciplina que va assolint cada cop més quotes de respectabilitat, l'FCV posiciona la Costa Vermella en els esperits sud-catalans, amb força i dolçor. Més enllà dels tradicionals valors de l'esport, aquest procediment senzill, amb potencial per generar resultats econòmics, afavoreix l'enfortiment d'un teixit relacional concret, amb la modèstia que caracteritza els actors fonamentals dels territoris.]]> http://www.open.cat/article/ca/1273/el-tgv-perpinya-barcelona-ajornat-a-la-tardor-2013 http://www.open.cat/article/ca/1273/el-tgv-perpinya-barcelona-ajornat-a-la-tardor-2013#comentaris Thu, 12 Apr 2012 19:21:00 +0200 http://www.open.cat/article/ca/1273/el-tgv-perpinya-barcelona-ajornat-a-la-tardor-2013
L'entrada en servei de la Línia d'Alta Velocitat entre Perpinyà i Barcelona forma un culebrot iniciat a primers del decenni 1990. L'últim anunci de retard respecte al calendari, fet el 12 de març i vinculat al mancament de dues ofertes per a obres públiques, es confirma fins es perllonga. Concretament, la primera realització mancada implica el muntatge de les vies i dels dispositius complementaris en un tram de 12,8 km entre Mollet del Vallès, al nord de Barcelona, i l'estació de La Sagrera, ubicada a la ciutat comtal. El segon afecta l'acabament de l'enllaç d'alta velocitat a l'interior de l'estació de Girona. Dijous 12 abril de 2012, el secretari delegat al Territori i a la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, va anunciar el prolongament de l'últim contratemps, avançant un acabament de la línia "al tercer trimestre" de 2013, tenint en compte el termini d'execució incompressible dels dos projectes.

Aqueixes realitzacions, amb un cost de 33 milions d'euros, estan en curs d'aprovació administrativa entre la societat pública espanyola Adif i el ministeri espanyol d'Obres Públiques. Després de la licitació s'iniciaran les obres, que no es beneficiaran d'una acceleració en l'execució, com s'ho van poder imaginar breument els responsables polítics i econòmics de les comarques de Girona. La revelació de Calvet, que no forma cap sorpresa en una infrasestructura sotmesa a reguitzells d'ajornaments, va ser efectuada en el decurs d'una conferència pronunciada a Girona en el marc de la fundació d'interès públic Cercle d'Infraestructures. En realitat, la informació oficial en relació amb aquest retard ja havia estat lliurada discretament el dimecres 11 abril durant l'última reunió de la Comissió de Control de les obres relatives a l'Alta Velocitat a Catalunya. En aquesta trobada, que va aplegar les autoritats governamentals espanyoles i catalanes, el director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, es va assabentar que l'Estat espanyol no considerava una obertura de la línia abans del termini esmentat.]]> http://www.open.cat/article/ca/1272/a-perpinya-el-networking-passa-per-la-cultura http://www.open.cat/article/ca/1272/a-perpinya-el-networking-passa-per-la-cultura#comentaris Fri, 06 Apr 2012 21:29:00 +0200 http://www.open.cat/article/ca/1272/a-perpinya-el-networking-passa-per-la-cultura
Sumar la cultura amb l'economia, seguint el model vigent a la Catalunya del Sud o semblant al mecenatge d'empreses escampat per Europa, és la fórmula impulsada a Perpinyà per Òmnium Catalunya Nord, delegació territorial de la poderosa fundació Òmnium, creada el 1961 a Barcelona. Amb 25.000 socis, aquesta entitat amb nom llatí que destaca la vocació a adreçar-se al conjunt de la societat civil, organitza el 30 d'abril de 2012, a Perpinyà, una nit literària, la "Nit de Sant Jordi", vinculada amb l'habitual festa literària del mateix nom, organitzada el 23 d'abril. Aquesta nit de prestigi, amb sopar gastronòmic preparat pel xef Franck Séguret, del restaurant perpinyanenc Le Clos dels Lys, i alta representació institucional, serà una oportunitat per abundants lliuraments de premis, per a un valor de 9500 euros, atribuïts segons les categories "Joves escriptors", "Periodisme", "Assaig i biografia sociològica, històrica, política o cultural", fins "Poesia", "Literatura infantil" i "Ensenyament". Els patrocinadors de la nit són l'Ajuntament de Perpinyà, la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, l'Institut d'Estudis Catalans i el Consell General nord-català. Aquesta Nit de Sant Jordi té com a socis econòmics la Unió per a les Empreses de la Catalunya del Nord, l'Institut d'economia i empresa Ignasi Vilallonga els Cafès Latour i la Cerveseria Milles. El think tank Opencat és la seva nova incorporació a nivell de la xarxa de promoció. Òmnium Catalunya Nord, que ha firmat convenis amb els clubs de rugby USAP i Dracs Catalans, pretén desenvolupar a la Catalunya del Nord un esperit econòmic dinàmic, en connexió amb les xarxes sud-catalanes decisives. En un ambient cultural, aquesta estratègia de networking porta aire nou al Rosselló, en vigílies d'un acostament geogràfic instituït pel TGV. Aquest esdeveniment es desenvoluparà a l'església dels Dominicans de Perpinyà, el dilluns 30 abril de 2012 a partir de les 20:30. Informació i reserves per correu electrònic i telèfon al 00 33 4 68 73 05 19.]]> http://www.open.cat/article/ca/1270/lestacio-de-tgv-de-ribesaltes-exclosa-entre-els-projectes-de-lestat-frances http://www.open.cat/article/ca/1270/lestacio-de-tgv-de-ribesaltes-exclosa-entre-els-projectes-de-lestat-frances#comentaris Mon, 26 Mar 2012 21:25:00 +0200 http://www.open.cat/article/ca/1270/lestacio-de-tgv-de-ribesaltes-exclosa-entre-els-projectes-de-lestat-frances
L'eventualitat d'una estació d'Alta Velocitat a Ribesaltes, 10 km al nord del centre-ciutat de Perpinyà, evocada per primera vegada el 1995 per la SNCF, no consta a la llista oficial de projectes feta pública el 22 de març de 2012. En el transcurs del decenni 2000, durant les primeres etapes del debat públic sobre la implantació de l'Alta Velocitat al Rosselló, aquesta infraestructura ha estat considerada principalment en el marc de discussions limitades al marc local o territorial, tot i que ha estat objecte d'un decret de la prefectura dels Pirineus Orientals. En un primer moment se l'imaginava en el terme municipal del Soler, a 9 km a l'oest de Perpinyà, i en el de Ribesaltes, que gaudeix de l'atractiu de la proximitat de l'autopista A9 i de l'aeroport de Perpinyà-Ribesaltes. De fet, l'ajuntament de Rivesaltes ha bloquejat el seu Pla d'Urbanisme en la hipòtesi d'aquesta estació suplementària, la pertinència de la qual va ser reactivada mediàticament el desembre de 2011 i el març de 2012, sense fer eco a cap verdadera acció portada cap a l'Estat. Però segons un diagnòstic actualitzat, tenint en compte un potencial intermodal en matèria de transport de viatgers debilitat per la pèrdua de fluxos de l'aeroport del Rosselló, l'estació del TAV de Ribesaltes només forma una idea. No forma part de les futures implantacions presentades el 22 de març a Montpeller per Xarxa Ferroviària de França (RFF), que es va limitar, en una compareixença de cara a la premsa, a enumerar tres municipis del Llenguadoc, com són Besiers, amb quatre possibilitats, Nissan-Lez-Ensérune, titular de dues propostes, i Narbona, on tres opcions s'ofereixen al debat. Cadascuna d'aquestes zones, fins i tot només dues o una, per causa de les dificultats econòmiques, contempla una futura estació de la "Línia Nova" d'Alta Velocitat entre Perpinyà i Montpeller, amb un horitzó de temps que l'esperança situa a 2020. En aquest dossier RFF comunicarà les seves indicacions al ministeri de Transports el juliol de 2012, la SNCF ho farà el novembre i l'Estat acabarà decidint definitivament el 2013.]]> http://www.open.cat/article/ca/1269/es-possible-desenvolupar-la-industria-al-rossello http://www.open.cat/article/ca/1269/es-possible-desenvolupar-la-industria-al-rossello#comentaris Sat, 31 Mar 2012 09:58:00 +0200 http://www.open.cat/article/ca/1269/es-possible-desenvolupar-la-industria-al-rossello
La segona part del segle XX va debilitar un determinat ànim industrial a la Catalunya del Nord, però diverses iniciatives de desenvolupament impulse el concepte d'una economia més productiva per a aquest territori. Al començament de 2012, la Cerveseria Milles, fundada el 1928 a Perpinyà i ubicada en els anys 1970 a Toluges, a l'àrea urbana propera, ha obtingut l'exclusiva de l'embotellament massiu de la beguda Oasis Tropical, comercialitzada pel grup d'origen francès Orangina Schweppes, propietat del grup japonès Suntory. Amb la garantia de condicionar aquest producte per al conjunt del territori francès, Milles gaudeix d'un know how de continuïtat, garantit per una història familiar ininterrompuda. Creada a través d'una beguda de concepció fàcil, la llimonada "Limonette Milles", aquesta empresa va assolir el 1950 una concessió de fabricació i d'embotellament de la beguda Orangina per a la Catalunya del Nord i els departaments veïns de l'Aude, l'Hérault i l'Ariège. S'ha incorporat també en una economia mundialitzada adjudicant-se el 1997 les mateixes funcions per a la marca americana Pepsi-Cola.

La desviació intel·lectual d'una "vocació turística"

Aquesta adaptació a les èpoques i a les exigències d'un mercat caracteritzat per la multiplicació i la reagrupació de les marques, té la virtut de demostrar que la indústria és possible al Rosselló. No es tracta d'exclusives, o, seguint l'exemple de la fàbrica de paper mèdics Arjowiggins de Palaldà, i de KSM, el íder francès de la fabricació de portals des d'Argelers de la marenda, de plantes de producció posades en xarxa, de vegades comissionades per a la subcontractació de productes patentats a altres zones. Però es tracta de la demostració d'una viabilitat a l'extrem sud del territori francès, contrària a la desviació intel·lectual, portada per una indústria dels tòpics, que suggereix un territori amb vocació exclusivament turística. La Cerveseria Milles representa només 60 assalariats i una facturació de 20 milions d'euros el 2011, però una versemblant perennitat i un estatut de model. El seu producte més famós, com és l'aigua Sémillante, o "Eixerida", llançat el 1999, ocupa el 2012 el primer lloc entre els consumidors nord-catalans, a semblança de les nombroses aigües territorials pouades i comercialitzades a les comarques de Girona, seguint esquema de puzzle territorial freqüent a la Catalunya del sud, a Espanya i a Itàlia.

Cémoi, el gegant de la xocolata, als EUA sense abandonar Perpinyà

2012 és també l'any d'introducció als Estats Units de les xocolates Cémoi de Perpinyà, on aquesta marca conserva la seu social mundial i gaudeix d'una planta de producció a l'espai Torremilà, proper de l'aeroport del Rosselló. El seu producte major, l'Osset Marshmallow, és distribuït als EUA i al Canadà des de gener de 2012, amb la denominació "So Pretty". Aquesta llaminadura llançada el 1962 és fabricada a 400 milions d'exemplars anuals a Villeneuve-d'Ascq, a més de 1000 km del País Català, el que arriba a manifestar la possibilitat d'una expansió del Rosselló, consecutiva de la compra de PiMEs que fonamenta l'estratègia de Cémoi. Aquest grup, que ambiciona aconseguir 900 milions d'euros de volum de negocis d'ací el 2015, pretén superar el seu actual 35% de vendes en l'àmbit internacional. La casa Cémoi, enfortida per grans inversions destinades a incrementar la seva competitivitat i la seva especialització, troba l'origen en les tècniques ibèriques, implantades des de 1814 a la vall del Vallespir, en un època naturalment i no oficialment "transfronterera". Dos segles més tard, aquesta xocolata inspirada en les Amèriques, ara procedent del continent africà, on Cémoi va optar per la Costa d'Ivori, implantant-hi una fàbrica de transformació el 1996, torna a trobar Amèrica del Nord.

Un desert industrial sembrat de gegants

Amb 220 assalariats a Perpinyà, Cémoi és alhora una persistència històrica que es resisteix a les deslocalitzacions, i un model familiar i de futur. Aquesta indústria de continuïtat catalana representa 13 xocolateries, de les quals 9 es troben al territori francès i les altres quatre a Barcelona, Veitschochheim (Alemanya), Szczecin (Polònia), Abidjan (Costa d'Ivori) i Cardiff (Gal·les). La implantació mundial d'aquest mastodont constitueix un desequilibri al marge del petit paisatge industrial del Rosselló. Expressa també un contrast amb les comarques gironines, que tenen la indústria de la xocolata concentrada a Banyoles i Olot, però amb influència menor. Ara bé, aquest territori ha mantingut, desenvolupat o transformat activitats productives, sobretot agroalimentàries, mecàniques i plàstiques, així com solucions tecnològiques i electròniques. La zona d'influència de Perpinyà contempla així algunes indústries líder però escasses, com els papers de fumar Republic Technologies i Cémoi, així com els taps Travet i Syntek Extrusion de Ribesaltes, i altres, que sobreviuen a altres, en particular les nines Bella, exlíder europeu desaparegut el 1984, o encara Défi Producció, capdavanter en l'àmbit de pornografia a l'estat francès, liquidat el 1999. Al contrari d'aquest desert sembrat de gegants, les comarques de Girona actualitzen un esperit industrial procedent del segle XIX, il·lustrat per una miríada de societats presents a nivell internacional, més nombroses i proveïdores de llocs de treball.]]> http://www.open.cat/article/ca/1267/el-tgv-perpinya-barcelona-ajornat-a-primers-de-2013 http://www.open.cat/article/ca/1267/el-tgv-perpinya-barcelona-ajornat-a-primers-de-2013#comentaris Mon, 12 Mar 2012 21:10:00 +0100 http://www.open.cat/article/ca/1267/el-tgv-perpinya-barcelona-ajornat-a-primers-de-2013
L'enllaç d'alta velocitat entre Perpinyà i Barcelona, que es va arribar a anunciar pel 1992, requereix paciència. Un nou retard de l'execució va ser divulgat el 12 de maç de 2012 arran d'una falta administrativa de l'empresa pública ADIF, associada amb l'Estat espanyol. No obstant això, el tram entre Perpinyà i el Nord de Girona estava virtualment acabat en aquella mateixa data. Concretament, la posada en servei integral de la Línia d'Alta Velocitat entre Perpinyà i Barcelona, que es preveia per a finals de 2012, no es durà a terme en aquest venciment, que s'ha anat comunicant a bastament des de 2010. Segons unes revelacions fetes dilluns 12 de març de 2012 a Barcelona, ​​l'empresa pública ADIF, encarregada del projecte entre la Jonquera i la mateixa ciutat, confessa un retard en la publicació de dues licitacions necessàries per a dues obres importants, principalment subterrànies. Una d'aquestes contempla el muntatge de la via i dels dispositius connectats en un tram de 12,8 km entre el nus de Mollet del Vallès, al nord de Barcelona, ​​i l'estació de la Sagrera, a la mateixa capital. No obstant això, en aqueix sector ja s'havia finalitzat el conjunt d'obres preliminars. L'altre retard afectava les tasques d'acabament de l'enllaç d'alta velocitat amb l'estació de Girona. Les tramitacions defallents, inicialment previstes per a octubre de 2011, només hauvien de ser efectives a finals de març de 2012, després d'un parèntesi de gairebé sis mesos. El mateix dilluns, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya va prendre nota sense sorpresa d'aquest nou gir i va planificar la inauguració de l'enllaç global per a la primavera de 2013. Per la seua banda, ADIF es va afanyar a prometre els procediments de posada en marxa immediata per al llançament de les licitacions. Aquesta improvisació increïble rep la desaprovació administrativa de gran part dels actors polítics i econòmics sud-catalans. En aquestes dues esferes s'atribueixen generalment les hesitacions del dossier TGV a una forma d'abandonament de l'Estat espanyol envers l'obertura de la Península Ibèrica cap Europa, passant per Catalunya, probablement perquè aquesta pot recuperar lideratge hispànic al continent.

Instal·lat el 60% de la catenària instal·lat entre Figueres i Barcelona

Mentre que l'únic tram operatiu, el Perpinyà-Figueres, funciona des de desembre de 2010, el ritme accelerat de les obres entre Figueres i Barcelona presenta dades esperançadores. El 12 de març de 2012 s'havia acabat íntegrament la porció que uneix Figueres i Sant Julià de Ramis, al nord de Girona, i s'hi havia dut a terme diverses proves tècniques. A continuació d'aquest sector, la instal·lació de les vies s'estava duent a terme en el túnel entre Sant Julià de Ramis i Girona. A més, un 60% de les catenàries estaven penjades entre Figueres i Barcelona i el 93% de la infraestructura preliminar estava acabada. Aquest aspecte inclou els viaductes, ponts, de llast i els relés elèctrics.]]> http://www.open.cat/article/ca/1265/girona-estrella-de-les-revistes-sera-casualitat http://www.open.cat/article/ca/1265/girona-estrella-de-les-revistes-sera-casualitat#comentaris Thu, 22 Mar 2012 16:45:00 +0100 http://www.open.cat/article/ca/1265/girona-estrella-de-les-revistes-sera-casualitat
La ciutat de Girona està reeixint la seva mutació sumant signes potents d’adequació al segle XXI. La seva transformació metòdica, que es va confirmar el 1991 per la instal·lació de la seva nova universitat i avui adornada amb avantatges potencials de ciutat a la moda, es veu recompensada l’any 2012 per l'interès de dues publicacions prestigioses. El mensual Descobrir Catalunya li dedica al mes de març el seu número 166 que duu per títol «Instants de bona vida en una ciutat encisadora». Sense deformar la realitat, se’ns detalla una selecció fina dels punts forts de la ciutat, entre els quals una història abundant, unes tradicions moderades, un estatus qualificat de «capital del ben menjar» i una efervescència artística tot al llarg de l’any, que es podria comparar sovint amb l’oferta montpellerina o fins i tot tolosana. Amb un enfocament eminentment barceloní i objectivament «burgès bohemi», la revista del grup Sàpiens Publicacions ―la seu del qual s’ubica a Badalona― exalta el centre històric, l’ambient, l’art de viure i la mida humana de Girona. Aquesta percepció exterior, pròpia dels prescriptors de destinacions turístiques, insisteix en el «caràcter introvertit» dels habitants, visiblement actors d’una Catalunya singular i autèntica als ulls del public objectiu, barceloní en el seu sentit més ampli. A través d’aquest número de Descobrir Catalunya, es tracta dels temes de la prosperitat, de la bellesa, i d’una ciutat per a les ànimes a la recerca d’harmonia, a imatge del títol «Girona i Florència, cosines d’esperit», al qual es va atrevir el 2009 la revista perpinyanesa Cap Catalogne.

Perpinyà es recorda de la «ciutat nauseabunda»

De manera contrastada, el número 67 de la revista trimestral Terres Catalanes, editat el març de 2012 a Perpinyà, evoca la mateixa ciutat al voltant de les temàtiques de crisi econòmica, de noves ambicions i d’una «irresistible atracció», però res de prosperitat. La revista dels Journaux du Midi fa una comparació que trenca amb els enfocaments anteriors, evocant l’antic ambient d’una ciutat amb una entrada «nauseabunda», en una òptica parcel·lària, mentre l’evidència existeix que els barcelonins i la resta de la península Ibèrica entri pel sud. Pel que fa a l’antic dolor olfactiu que emanava de la fàbrica de paper Torraspapel, la revista no indica pas que aquesta continua funcionant segons les normes ISO: l’ambient ha evolucionat però la indústria s’ha quedat, entre art de viure i productivitat. Tanmateix, els 35-44 anys, la franja d’edat majoritària a la ciutat, coneixia una taxa d’atur del 14,48% el gener de 2012, mentre que el novembre de 2006 aquesta taxa a penes assolia el 4,79%, dos percentatges envejables per a Perpinyà (font: Diputació de Girona).

Punts de vista duals, doble promoció

Així, els punts de vista sobre Girona són duals i la ciutat es beneficia d’una doble promoció que li permet de comercialitzar la seva oferta global: Terres Catalanes es queda en l’esborrament d’antics tòpics i s’interessa per les dificultats del període, sense penetrar l’univers social de la ciutat, el caràcter de la seva gent i la seva vida veritable, on es barregen comunitats de barris i una creació artística bastant important, el fet d’assumir de viure a algun lloc i Wi-Fi Internet gratuïta per a tothom. En aquest títol es tracta d’una visió de proximitat, però estrangera, a la qual escapen els esdeveniments teatrals o del setè art alternatiu de Girona, probablement per temor a la llengua, mentre que els banys àrabs o el call jueu, perquè les pedres no parlen, susciten interès. En canvi, als ulls de Descobrir Catalunya, els esdeveniments en relació amb la cultura viva consisteixen un motiu per a més estades, paral·lel als elements històrics, entre els quals la muralla o la petjada de l’arquitecte modernista Rafael Masó. Tant de bo també siguin duals els camins d’aquesta reinvenció, la simultaneïtat de la qual no és cap casualitat. La ciutat en surt avui guanyadora, després d’haver actuat molt i molt, i continuar actuant, des del 1979, any de les primeres eleccions municipals consecutives del règim de Franco.]]> http://www.open.cat/article/ca/1262/la-intercomprensio-linguistica-una-eina-territorial http://www.open.cat/article/ca/1262/la-intercomprensio-linguistica-una-eina-territorial#comentaris Wed, 14 Mar 2012 17:04:00 +0100 http://www.open.cat/article/ca/1262/la-intercomprensio-linguistica-una-eina-territorial
La perfecta comunicació oral entre la Catalunya del Nord i del Sud forma part de la història, recent però acabada. La pràctica ordinària de la llengua catalana, vector únic de comunicació durant mil anys, coneix al nord de l’Albera un esfondrament des del decenni dels 1960, mentre que, al sud, la llengua anglesa ha vençut la francesa en el sistema educatiu. El balanç actual és un abisme, precisament quan les administracions públiques encoratgen el domini «transfronterer», domini per al qual no calia nom quan el català li donava cos.

Territoris amb discapacitats

Al marge dels dispositius de formació, les llengües de l’eix Perpinyà-Figueres-Girona s’imbriquen per uns exemples dissemblants: gràcies al turisme, de la Jonquera a la Costa Brava, el domini de la llengua francesa és una realitat des dels anys 1950. Des de llavors, el departament dels Pirineus Orientals, en un altre temps monolingüe català, ha abraçat gairebé del tot el monolingüisme francès, sense trobar un equilibri francès-català, a la manera de l’equilibri català-castellà de la província de Girona. Aquesta evolució, contemporània de l’obertura geopolítica, presenta un empobriment, principalment al nord, i encara més si considerem la fractura fronterera, causada pel règim franquista entre el 1939 i el 1975, que va reforçar l'handicap relacional entre ambdós territoris.

Entendre una llengua sense saber parlar-la

Al començament del segle XXI, el diàleg entre habitants del Rosselló i de la província de Girona pot tenir lloc en català, francès, castellà o anglès, sense cap predomini. A tall d’aportació a aquest camp verge de tot estudi científic, el principi del manteniment de la llengua maternal pels locutors és evident: un convida l’altre a entendre la seva pròpia expressió, plena de matisos que desapareixerien si fes servir la llengua de l’altre. Aquesta intercomprensió, que evita tota supremacia intel·lectual entre individus, instaura un marc relacional de primer pla en l’espai geogràfic eurocatalà. De manera genèrica, es defensa aquest panorama des de l’Association des Chercheurs et Enseignants Didacticiens des Langues Étrangères (ACEDLE). En el número del mes d’agost de 2008 dels seus cahiers, la mateixa associació subratllava l’interès de les «estratègies de recepció fent servir l’extralingüística en tot el procés de comprensió en una llengua desconeguda». Tot citant una experiència duta a terme pel Centre de llengües de Salzburg en el marc del projecte European Awareness and Intercomprehension, aquesta estructura basada a París dóna una pista per a les relacions entre el Rosselló i la Catalunya del Sud propera, sol·licitant l’alteritat. Aquesta pràctica, ensenyada a la Universitat de Perpinyà Via Domícia (UPVD) des del febrer de 2012, es fonamenta en la confiança del locutor d’una altra llengua: el primer comprova que el segon li presti una atenció suficient i específica, condició per a una bona comunicació. Aquest mètode codificat en el marc acadèmic, es pot apropar al bilingüisme passiu i es fa realitat quan un representant comercial perpinyanès s’adreça en francès a un cap d’empresa de Figueres, que respon en català o en castellà, i que el primer hi torna en francès. A Perpinyà, l’aprenentatge associat es fonamenta en l’anàlisi de les llengües llatines, la qual cosa permet de penetrar universos veïns, amb el suport de la xarxa universitària Eurocampus Pirineus Mediterrània, iniciada pels governs o regions Llenguadoc-Rosselló, Catalunya, Illes Balears i Migdia-Pirineus.

L’anglès es parla malament però es parla

El fet de tenir en compte aquesta intercomprensió, cosa que ja feien els mercaders de l’Edat Mitjana, respon a una absència de dispositius governamentals respecte a les llengües de proximitat entre Perpinyà i Girona. Per damunt d’aquesta diversitat antiga, la llengua anglesa, parlada malament, però parlada per tothom, s’inscriu en el present i en el futur, tenint en compte la impossibilitat republicana del català a França. Tanmateix, la futura dificultat està accentuada per una divergència de fons: al contacte de la ciutat-món de Barcelona, la província de Girona, confrontada a una nova crisi, està adoptant ràpidament els conceptes econòmics anglosaxons, en associació amb la llengua induïda. Simultàniament, la Catalunya del Nord global, immergida en una crisi anterior, esquiva la promoció de l’anglès i encara percep el català com a una reculada provinciana, la qual cosa té per conseqüència un monolingüisme singular. Lliure de cap contingut polític, la intercomprensió aporta una excel•lent solució, el cor d’un conjunt territorial en què els passos a l’acte econòmic pateixen d’un sentiment de temor lingüístic.]]> http://www.open.cat/article/ca/1258/perpinya-presta-visa-pour-limage-a-barcelona-un-exemple-a-seguir http://www.open.cat/article/ca/1258/perpinya-presta-visa-pour-limage-a-barcelona-un-exemple-a-seguir#comentaris Fri, 02 Mar 2012 22:45:00 +0100 http://www.open.cat/article/ca/1258/perpinya-presta-visa-pour-limage-a-barcelona-un-exemple-a-seguir
En vigílies del llançament de la Gran Velocitat ferroviària, la confrontació de la massa crítica de Perpinyà davant de la de Barcelona planteja qüestions socioeconòmiques múltiples: el Rosselló, així com l’Empordà i el Gironès, viuran una fuita de cervells cap a la capital de Catalunya? La metròpoli barcelonina, que continua la seva integració al món malgrat de la crisi, farà ombra al trio Perpinyà-Figueres-Girona? O al contrari, gràcies a una distància vençuda, aquestes tres ciutats s’aprofitaran més de l’imatge de Barcelona, per principi de capil·laritat? Barcelona escamparà una imatge positiva, especialment a Perpinyà, que hi haurà de demostrar els seus avantatges? Aquests qüestionaments cauen davant d’alguns exemples que demostren que un esquema profitós per a totes dues parts és possible, amb l’única condició que les ciutats mitjanes o menys importants disposin de punts forts elegibles en una ciutat-món. En aquesta empenta encara virtual, el festival Visa pour l’Image, el principal esdeveniment anual de la Catalunya del Nord i referència absoluta del fotoperiodisme planetari, organitzat des del 1989 a Perpinyà, obre una porta el 2012. Efectivament, de l’1 al 28 de març, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acollirà una selecció de treballs exposats durant l’edició 2011 del festival. Aquest conjunt fotogràfic presenta al públic una visió de l’actualitat mundial a través de les agències Noor, Vu, la revista Days Japan i també Getty Images. La ciutat de Barcelona, amb el seu estatus mundial, té el seu interès en aquesta aportació nord-catalana que oferirà reportatges majors sobre el tsunami japonès, la primavera àrab, la narcocultura mexicana i la mutilació femenina a l’Uganda. Titulada «Més periodisme» i organitzada en col·laboració amb la fundació Photographic Social Vision, aquesta exposició perpinyanesa a Barcelona és una primícia des de la creació de Visa pour l’Image. Aquesta deslocalització positiva conté en si una promoció de Perpinyà per un mitjà universal, i un valor afegit per a Barcelona.

Un inventari dels territoris

Seguint aquest principi, en vigílies d’una nova seqüència històrica, assenyalada per un TGV Perpinyà-Barcelona que imposa la visibilitat de la primera de les dues ciutats i que convida a intercanvis productius, la identificació dels avantatges del Rosselló que siguin vàlids internacionalment és imprescindible. Els camps de la innovació i de l’art, de la comunicació i dels esports, són pistes creïbles, i Barcelona té el paper, no de ser una nova autoritat d’avaluació, sinó un proveïdor de públic i de clients. Aquest esquema, que obliga a un rigorós inventari dels territoris, condueix la ciutat de Figueres, fins ara limitada a una imatge internacional exclusivament lligada a Salvador Dalí, a inventar de cap a peus un festival internacional del circ, la primera edició del qual, el març de 2012, ja ha venut totes les seves entrades. Anteriorment, el gener de 2012, Girona llançava l’any 1 de la seva nova imatge decididament sexy, mitjançant la campanya «Girona 10» que comportava una tarifació hotelera i de restauració a 10 euros durant un cap de setmana, associada a una estratègia de màrqueting basada en l’art de viure, la bellesa de la ciutat i la varietat dels plaers. Sense atènyer l’estatus de vertaders jaciments, aquests àmbits d’actuació i de creativitat, a la manera de la joia Visa pour l’Image, són punts de suport per a una reinvenció de les ciutats que reclamen o reclamaran llur pròpia part de llum al costat del far barceloní.]]> http://www.open.cat/article/ca/1254/cal-que-el-comerc-rossellones-es-traslladi-a-la-jonquera http://www.open.cat/article/ca/1254/cal-que-el-comerc-rossellones-es-traslladi-a-la-jonquera#comentaris Tue, 21 Feb 2012 08:21:00 +0100 http://www.open.cat/article/ca/1254/cal-que-el-comerc-rossellones-es-traslladi-a-la-jonquera
L'àmbit comercial transfronterer, evocat per Opencat a través del prisma de les desigualtats que existeixen entre Perpinyà i Figueres, s’il·lustra des d’ara per l’emergència del «Gran Jonquera». L’estratègia d’aquest futur centre comercial amb dimensions americanes, es va presentar el 15 de febrer de 2012 i constituirà un exemple a l’escala internacional de proximitat. La clientela que el «Gran Jonquera» confessa voler atreure és exclusivament francesa i provinent de la zona que s’estén al nord de Montpeller fins a Castellnou d’Arri, incloent-hi el Rosselló i el Narbonès, que constitueixen l’objectiu preferencial del centre comercial. Aquest conjunt correspon de manera estranya al perímetre de la regió administrativa del Llenguadoc-Rosselló, o sigui un espai de 1,5 milions d’habitants. La Jonquera, on van convergir 15.000 autobusos de clients durant l’any 2009, va rebre 7 milions de visitants el 2011. El seu centre comercial de «shopping & outlet», planificat pel grup Escudero ―propietari de diversos supermercats al mateix municipi―, ja fa la seva promoció en francès, català, castellà i anglès, molt abans de la seva obertura, tot ultrapassant de forma potent la noció de frontera. Encara millor per a l’Empordà i encara pitjor per al Rosselló, es tracta d’un nou aprofitament de la situació geogràfica de la Jonquera, idealment ubicada a Espanya però prou pròxima a França per constituir-ne un apèndix de tipus «duty free». En una primera etapa, a partir de la primavera del 2013, una superfície de 12.000 m² d’espais comercials es dedicarà principalment a la confecció i a l’equipament de casa. Una segona fase posterior portarà el conjunt a una superfície de 30.000 m², i constarà d’un total de 100 comerços diferents. Amb un pressupost de construcció de 50 milions d’euros, «Gran Jonquera» anuncia amb força un canvi de segle, marcat per una major liberalització a la península Ibèrica, davant de la qual la França de proximitat, en aquest cas la Catalunya del Nord, s’interroga en silenci. «Gran Jonquera», accessible la majoria dels dies festius sud-catalans, tindrà horaris totalment flexibles i demostrarà un canvi d’escala en gestació des del començament del segle oficial. Aquest projecte, validat el 2009 en el marc del Pla Territorial d’Equipaments Comercials (PTSEC) de la Generalitat de Catalunya, posa en relleu una agressivitat nova, portada per la crisi. El projecte del «Gran Jonquera» qüestiona el posicionament del departament dels Pirineus Orientals, confrontat a unes latituds frontereres que al llarg dels segles XIX i XX van poder constituir un avantatge, per la seva situació d’interfície franco-espanyola.

El Rosselló s’ha d’instal·lar a la Jonquera?

Davant d’una autèntica amenaça econòmica per al Rosselló, una actitud europea ordinària consistiria, per als caps d’empresa nord-catalans, en desenvolupar llur activitat a la Jonquera, en un aprofitament deliberat dels avantatges de l’eix Perpinyà-Figueres. En els fets, aquesta presa d’avantatges en l’eix Perpinyà-Figueres s’acompanya de diversos exemples discrets però convincents, des de la constitucionalitat efectiva de l’Espai Schengen. Aquesta lleugera tendència, iniciada l’any 2002 en el sector dels mandataris de vehicles, residents al Rosselló i treballant a la Jonquera, ve a demostrar un caràcter políticament incorrecte en el marc de la defensa del comerç francès. Aquesta problemàtica, en què les dificultats de la construcció europea tenen una certa influència, planteja amb acuïtat la qüestió de l’esdevenidor d’una zona geogràfica prou propera per ésser única, però prou internacional per presentar un abisme comercial.

És suficient la rèplica nord-catalana?

Enfront de «Gran Jonquera», la rèplica del Rosselló l’encarna el Parc d’Activitats Comercials – Centre Comercial de Clairà, que també serà enllestit a la primavera del 2013 i que constarà d’una superfície de 16.000 m² i d’un passeig de 70 botigues. Aquest conjunt es pilotarà des de les societats Klépierre Ségécé i Carrefour Property. La confecció serà preponderant en aquesta zona de referència, que ocasiona obres d’un valor de 60 milions d’euros i que s’hauria de confrontar, en un breu termini, amb una necessària liberalització dels horaris i dies treballats, directament lligats amb el dret laboral francès, mentre que el govern espanyol de Mariano Rajoy va adoptar mesures de flexibilitat el 12 de febrer de 2012. L’altre punt de desavantatge de Clairà serà l’absència de canvi d’ambient per als francesos, davant de la Jonquera que gaudeix d’un turisme comercial francès amb aires de visita a «Espanya», malgrat una francofonia omnipresent. En sentit oposat, si bé el Centre Comercial de Clairà conté un exotisme francès envers la clientela sud-catalana, aquesta hauria de trobar ―i això constitueix tot un repte― uns productes més barats que a casa. Per tant, tenint en compte aquesta realitat asimètrica, la naturalesa eminentment transfronterera de «Gran Jonquera», un projecte imaginat localment, no hauria de trobar cap rèplica. Efectivament, la lògica territorial del projecte en curs a Clairà, que emanen d’estructures establertes a la regió parisenca i al Llenguadoc, posa de manifest una postergació de la realitat internacional de proximitat evidenciada pel cas de la Jonquera, a una distància de 5,5 km del territori de la República francesa.]]> http://www.open.cat/article/ca/1253/universitat-de-perpinya-superar-ladolescencia http://www.open.cat/article/ca/1253/universitat-de-perpinya-superar-ladolescencia#comentaris Sat, 28 Apr 2012 22:35:00 +0200 http://www.open.cat/article/ca/1253/universitat-de-perpinya-superar-ladolescencia
La Universitat de Perpinyà (UPVD), tot evitant la seva satel·lització pel pol de Montpeller i alhora conscient de l’inexorable ascensió de la Universitat de Girona (UdG), es troba «a la cruïlla» del seu destí. Així ho va dir Fabrice Lorente, el nou president de la UPVD, el dia 31 de març, durant el seu discurs de candidatura. Aquest professor encarregat de curs de 35 anys ensenya la psicosociologia i l’epidemiologia als estudiants de Ciències i Tècniques de les Activitats Físiques i Esportives (CTAFS) de Font-romeu. Sense voler convertir obertament la universitat del Rosselló en centre de recursos humans, Lorente avança diverses línies de treball, entre les quals la reducció del nombre d’estudiants a 8.000, mentre que al curs 2011-2012 la UPVD n’acollia 9.500. L’interessat defensa aquesta òptica, sense reducció de l’oferta: «les deu millors universitats del món no excedeixen els 15.000 estudiants.» No es fa servir la paraula «management», però el jove president ha encarregat diversos vicepresidents de dinamitzar els recursos humans i d’equipar amb tecnologies digitals el conjunt del campus. Lorente esmenta també unes col·laboracions determinades amb la Universitat de Montpeller per a alguns màsters que concerneixen els oficis de l’ensenyament, l’enginyeria, el camp de les CTAFS i la Prehistòria. La racionalització i el màrqueting apareixen en corol•laris, en la «visió desacomplexada» d’un establiment «que es posiciona de manera ofensiva i no com a víctima de tal llei o tal política».

Aclarir les aigües tèrboles del «transfronterer»

El projecte «et-MTA», Campus Euromediterrani del Turisme i de l’Aigua, que va obtenir el 2011 el segell de Campus d'Excel·lència Internacional (CEI), ha estat presentat i validat l’any 2011 per la Universitat de les Illes Balears (UIB) i la de Girona, el Consell Superior d’Investigacions Científiques espanyol (CSIC) i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, ubicat a Girona. Aquesta eina de difusió internacional té com a objectiu la innovació en matèria de sostenibilitat turística i de gestió de l’aigua. La Universitat de Perpinyà, representada indirectament per mitjà del Pol de Recerca i Educació Superior Pirineus-Mediterrània (PRES-PM), s’hi haurà de fer un lloc. Efectivament, el decalatge entre la capacitat d’iniciativa de la UPVD, per tradició de tutela exterior, es confrontarà ràpidament amb les llibertats que tenen els establiments del sud, dotats d’una autonomia fundadora. A exemple d’aquest nou campus, que tindrà la seva seu a Figueres, la nova presidència perpinyanesa tocarà amb una nova etapa del domini «transfronterer», en realitat altament internacional i català, actualment condemnat a les aigües tèrboles. En aquest sentit, els estàndards universitaris europeus, que convé d’anomenar liberals, miraran d’evitar els fracassos finançats per fons europeus, originats pels esquemes del darrer decenni. A títol significatiu sobre aquest aspecte important, el número 20 de la revista Engega, publicat per la UdG el febrer de 2012, ressalta «A la Universitat de Girona, estudiem, fem investigació, som emprenedors».

Una oportunitat exaltant, forçada per la crisi econòmica

Davant del repte de la reducció de l’abisme Perpinyà-Girona, Lorente té a favor seu la validació pressupostària, el març de 2012, del projecte MIRÓ.eu-pm. L’atorgament de 5,5 milions d’euros pel ministeri francès d’Ensenyament Superior i de Recerca, en col·laboració amb les universitats de Girona, de les Illes Balears i París VI - Universitat Pierre et Marie Curie ―aquesta darrera en qualitat de gestora de l’Observatori Oceanològic Aragó de Banyuls de la Marenda―, permetrà la creació d’una plataforma digital de formació a distància en francès, català, castellà i anglès. Disponible el 2014 i finançat fins el 2019, aquest procés, que concerneix la valoració turística dels territoris, tindrà una forta capacitat d’exportació. Però, més enllà d’això, com a acompanyament o subordinació d’una evolució de les mentalitats a la Catalunya del Nord, la Universitat de Perpinyà, que aprèn l’autonomia amb tardança, hauria d’atènyer la seva massa crítica qualitativa durant el període 2012-2016, corresponent al mandat de Lorente. Aquest té el desig de fer de la UPVD un «centre visible», dotat d’una "identitat pròpia". Es tracta de superar l’estadi de l’adolescència, en una «cruïlla» del seu destí amb un rerefons de crisi econòmica, com una oportunitat exaltant, que cal aprofitar per manca d’alternatives.]]> http://www.open.cat/article/ca/1252/lestat-frances-atorga-una-canal-a-la-televisio-catalana http://www.open.cat/article/ca/1252/lestat-frances-atorga-una-canal-a-la-televisio-catalana#comentaris Thu, 09 Feb 2012 21:59:00 +0100 http://www.open.cat/article/ca/1252/lestat-frances-atorga-una-canal-a-la-televisio-catalana
Arran d'un acord francoespanyol, des del 8 de febrer de 2012, els quatre principals canals de la societat pública televisió de Catalunya tenen difusió legal al territori francès, després de diversos anys de presència tolerada. A finals de 2011, el Consell Superior de l'Audiovisual (CSA), l'autoritat de regulació del paisatge mediàtic francès, d'acord amb l'Agència Nacional de les Freqüències (ANFR), va comunicar a les empreses nord-catalanes especialitzades en la difusió de les cadenes digitals l'opció del canal 37. D'aquesta manera, TV3, 33, 3/24 i Súper 3, fins ara disponibles en canals variables segons les zones i escollits sense concertació, gaudeixen d'una referència única. Els centres emissors de Portvendres, Cotlliure, Cervera i Sureda ja són alineats, a l'espera que es tornin a activar els seus equivalents a Prats de Molló, Talteüll, Sant Genís de Fontanes, així com Arles de Tec i Prada. En total, després de diversos mesos d'apagada consecutiva del pas del sistema analògic cap al sistema digital, el conjunt de la Catalunya del Nord es beneficiarà properament d'aquesta oferta televisiva, a través d'una quinzena de reemissors ajustats a una freqüència pròpia, perfectament legal. Paral·lelament, la difusió d'aquesta mateixa oferta a la plana del Rosselló, conca més important del territori, des del Pic de les Salines, a l'Alt Empordà, ha passat del canal 62 al mateix canal 37.

La televisió francesa continua estant bloquejada a Figueres

La designació per l'Estat francès d'un canal únic per a la televisió catalana en el perímetre interior de la Catalunya del Nord forma un fet inèdit. És el resultat d'unes gestions administratives portades pel ministeri d'Afers Exteriors, sol·licitat el 2011 per l'aleshores diputat de la Catalunya del Nord François Calvet, amb support de l'ambaixada de França a Madrid, aquesta última qüestionada per la Generalitat de Catalunya. No obstant, la reciprocitat de les ones, pedra angular de la construcció europea, ja no és una realitat en l'eix Perpinyà-Figueres-Girona. Des de la tardor de 2011, el centre emissor de Puigneulós, amb cobertura a Perpinyà i Figueres, ja no cobreix amb facilitat la zona d'aquesta última ciutat, incloent part de la Costa Brava, amb un total que supera els 100.000 habitants. La cara Sud d'aquest centre emissor, afectat exclusivament a la difusió de mitjans audiovisuals francesos, ha estat enreixada des de 2010, per tal de limitar les ones al territori francès i no parasitar els canals espanyols i catalans captats a la plana de l'Empordà.]]>