Resposta a Christian Bourquin, president de la regió Llenguadoc-Rosselló
Vincent Dumas, president d'Opencat © Didier Rosquellas
Arran de la declaració del president de la regió Llenguadoc-Rosselló, Christian Bourquin, inclosa en la seva felicitació de l'any nou a la premsa, retranscrita pels diaris El Punt/Avui i L’Indépendant de l'1 de febrer de 2012, el cercle de reflexió que presideixo reacciona. A tall de memòria, recordaré que el Sr. Bourquin considera « un error estratègic i polític » el fet de « deixar creure que un món millor és possible per als Pirineus Orientals girant-se cap al sud i Espanya ». A l'hora d'Europa, de l'euro i de l'esborrament de les fronteres interiors de la Unió, excloure el marc econòmic actual i futur palesa un error d'apreciació. Enfront de la negació del Rosselló real, cada vegada més penetrat per la Catalunya del Sud a través de centenars d'empreses i volums creixents de productes industrials, s'imposa considerar, analitzar i acompanyar els nous fenòmens. Després de deu anys d’euro, convé ocupar l'espai transfronterer, per no acabar en la marginalitat. Caldrà recordar que la història econòmica de la Catalunya del Nord, íntimament vinculada als fluxos econòmics que pugen del sud? Els grans encerts europeus del territori són fruit d'aquest eix, des de la indústria xocolatera vinguda directament de Barcelona, amb l'empresa CEMOI com a exemple d'èxit actual, fins a la indústria paperera vinguda de València, transformada en l'actual Republic Technology, passant per Mercat Internacional de Sant Carles, majoritàriament proveït per productes espanyols. Demà, es parlarà d'indústria logística, amb un futur confortat per l'embranzina dels ports del sud, amb Barcelona i València al capdavant. Ara bé, l'obertura cap al nord i Montpellier, sense bandejar Tolosa de Llenguadoc i Lió, forma una absoluta necessitat per reconstruir una autèntica economia productiva a la Catalunya del Nord: sempre que fa d'interfície entre el sud i el nord, aquest territori maximitza les seves oportunitats d'encert. En aquest sentit, aviat li caldrà saber acompanyar el propi posicionament en l'hinterland barceloní, cap al conjunt del sud francès. No obstant, sense orientar-se cap al sud, preparant les condicions de la reciprocitat, el Rosselló es limitaria a patir la competència de l'eix Figueres-Girona i condemnaria el seu futur econòmic al turisme i la indústria de les pensions. Aquest esquema obligaria les noves generacions a cercar el futur en altres contrades, amb la conseqüència d'un desiquilibri demogràfic i una dependència inèdits. Avui, negant la seva dualitat econòmica, el Llenguadoc-Rosselló ofereix un benefici exclusiu a la seva part nord, ja que el rombe format per les ciutats d'Alés, Nimes-Montpeller i Seta obeeix una lògica política de potenciació i competència en detriment de la seva part sud. En teoria, una institució regional al servei de tots els habitants hauria d'anhelar un creixement econòmic igualat, però, en concret, el Llenguadoc-Rosselló, com ho destaca el seu nom, té dues capitals, dos eixos econòmics que convindria coordinar i no oposar. Assumir aquest aspecte cabdal significaria substituir la cosmètica catalanista vigent al Rosselló per una estratègia d'obertura, cap al nord i cap al sud.
Vincent Dumas,
President d’Opencat
Tweet
Imprimeix 
Envia