Comerç: "Quan el Rosselló es desperti"
Voral Vauban de Perpinyà © Opencat
Seguint la tradició, les rebaixes d’hivern van començar, al conjunt de la Catalunya del Sud, dissabte 7 de gener de 2012, l’endemà de la festa dels Reis, amb una presència massiva de clients de Perpinyà i de la seva regió. En canvi, en aquest darrer perímetre es va esperar fins dimecres 11 de gener perquè hi comencessin les rebaixes. Aquest fet il·lustra perfectament el desequilibri comercial recurrent de l’espai eurocatalà, en benefici gairebé exclusiu de la seva part sud, on la ciutat de Figueres va comptabilitzar uns 1,4 milions de clients de nacionalitat francesa l’any 2011, sense comptar la multitud de clients francesos que van passar pel poble fronterer de la Jonquera. Aquesta destinació turística essencial, que disposarà el 2013 d’un outlet constituït per unes 80 botigues deliberadament adreçades, en un 95%, a la clientela francesa, hauria d’estructurar definitivament el comerç de l’eix Perpinyà-Girona en una repartició geogràfica singular: clientela al nord, comerços al sud. Així, en detriment de llur economia, el Rosselló i Perpinyà contribueixen notablement al creixement econòmic de Figueres i de la comarca de l’Alt Empordà.
Una lògica més local que no una diferència entre estats: l’exemple basc
L’argument que s’anuncia per explicar aquest desequilibri es recolza essencialment en les diferències dels preus del consum entre els territoris francès i espanyol, argument cada cop menys vàlid en el sentit que els contrastos s’esborren. Efectivament, amb una augmentació global dels preus del 3,1 % l’any 2010, l’augmentació dels preus dels productes de vestir a la Catalunya del Sud arriba al 5,4 %, xifra que s’ha de ponderar per a la província de Girona al 3,3 %, segons l’Institut Nacional d’Estadística espanyol. Per la seva banda, l'INSEE francès ressalta indica per al 2010 un índex de preus de consum francès que seria del 2,4 %, excloent-ne el tabac. Malgrat unes dificultats de comparació degudes a les diferències d’estàndards estadístics, hom pot raonablement detectar, en un període de 10 anys, una inflació més important al sud de l’Albera que no pas al nord, entre el 0,5 i l’1 % per any aproximadament. Es manté una diferència de preus, però cada cop menys és una raó suficient per explicar un tal desequilibri. L’exemple de la zona eurobasca n’és una il·lustració quant a les rebaixes d’hivern del 2012: beneficiant-se d’una derogació a la data legal, com cinc departaments francesos més, els Pirineus Atlàntics han pogut començar les rebaixes d’hivern dimecres 4 de gener, o sigui tres dies abans de la data legal espanyola. Com a suport, una campanya publicitària de qualitat es va desenvolupar al País Basc del Sud poc abans de la festa dels Reis, tradicionalment dedicada als regals, a Espanya. D’aquesta manera, els comerços de les diverses ciutats del País Basc al territori francès han gaudit d’una vinguda massiva de clientela del sud, tot conservant la clientela francesa.
Dèficit estructural rossellonès contra sobreexplotació empordanesa
Més enllà de la simple comparació de preus, el desequilibri sembla resultar d’una certa atonia del comerç rossellonès, del seu no-posicionament en l’espai transfronterer i de la seva estructura mateixa. No sols l’absència de derogació de data de les rebaixes als Pirineus Orientals, comparada amb l’estratègia basca fonamentada en una posició geogràfica europea semblant, pot explicar el problema. A Perpinyà i al Rosselló, perdura un dèficit real en matèria d’acollida comercial, especialment lingüística, mentre que el calendari dels dies festius de la Catalunya del Sud, proveïdora natural de clients sud-catalans, no ha pas integrat els know how. D’aquesta manera, el desfasament de les festes de fi d’any, la Setmana Santa o el cap de setmana de la Puríssima, afegit a l’absència d’accions publicitàries a la regió de Girona, demostren una dificultat pel que fa a l’eixamplament de la conca de vida del Rosselló als 150.000 habitants de la zona de Figueres o fins i tot als 700.000 del conjunt de la província de Girona, malgrat un nivell de vida més alt. Per la seva banda, les comarques de Girona i, de manera més pregnant, la regió de Figueres han construït bona part de llur economia en la captació de clientela francesa, gairebé sense haver de lluitar: des de diversos decennis, amb l’acceleració del 2002 consecutiva a l’arribada de l’euro, els clients han estat seduïts naturalment, sense una inversió promocional real. Tanmateix, la fragilitat empordanesa rau en bona part en aquesta dependència fronterera, potencialment fatal a llarg termini. En efecte, aprofitant-se de l’equilibrament dels preus, probablement accelerat per la crisi, un despertar agressiu del comerç rossellonès podria perjudicar molt l’economia de l’Empordà. Així, la clientela francesa, no integrada a cap especificitat del comerç sud-català, es podria tornar a captar fàcilment.
Passar directament a la tercera etapa per tal de reequilibrar el comerç de l’espai Perpinyà-Figueres-Girona
L’obertura creixent de l’espai transfronterer, potenciada per les noves mobilitats, podria conduir, com en el cas de les rebaixes basques, cap a una competència agressiva. Aquest fenomen, que concerneix principalment Perpinyà i Figueres, consistiria en una lluita per a atreure els clients potencials de la zona, que són entre 400.000 i 500.000. Aquesta segona etapa comercial podria perjudicar el conjunt d’aquesta àrea geogràfica, pels cops portats a les economies, en una batalla comercial amb un desenllaç incert. Així, una coordinació anticipada del comerç en l’espai Perpinyà-Figueres-Girona concorreria de manera més segura a una estabilització i racionalització de les economies del mateix espai, cap a un creixement harmoniós i durador, en benefici de tots. Aquesta mena de coordinació es podria recolzar en la creació d’una estructura institucionalitzada de coordinació comercial, procedent de les Cambres de Comerç dels diferents territoris, de Perpinyà a Girona. Aquesta entitat asseguraria l’harmonització de les dates de rebaixes o facilitaria una assistència en termes de litigis jurídics comercials entre actors, basats en dos estats europeus distints, altre entrebanc de la Unió.
Tweet
Imprimeix 
Envia